L’HOTEL DE L’UNIVERS

En Joan-Bertrand Sors, de la família dels Argaròt de guies de muntanya, fa una vida rutinària a Luishon, als peus del Pirineu. Té tothora un posat tristoi, melancòlic, que arrossega des de fa gairebé cinquanta anys, i una obsessió: la glacera de les Maleïdes. Un dia de la tardor del 1934 li arriba la notícia que estava esperant. Al capdavall del cordó glacial, després d’un setembre calorós, hi han trobat una cama humana rosegada pels voltors. La resta del cos encara deu ser dins del gel…

La història de L’Hotel de l’Univers se situa sobretot als anys vuitanta del segle XIX. Fou llavors quan socis de clubs muntanyencs catalans van assolir, per primer cop, cims de més de tres mil metres al Pirineu. L’excursionisme de casa nostra feia un pas endavant per aventurar-se a l’alta muntanya. A la vegada s’estrenyien relacions amb els pirineistes de la banda nord de la serralada i amb muntanyencs d’arreu del món. Més enllà de l’esport i els reptes personals, aquesta fal·lera per la muntanya anava lligada també amb la cultura, la llengua, el folklore, la reivindicació nacional i les ciències naturals. I dins de les ciències naturals hi era també la paleontologia.

L’Hotel de l’Univers explica, doncs, un polsim d’aquesta història. I ho fa a través dels personatges històrics que la van viure, però també mitjançant una trama i uns protagonistes totalment ficticis que hi interaccionen. És, comptat i debatut, un petit homenatge a l’excursionisme català d’aquell moment.