#FiloTrobadesNL La meditació assolellada. Tertúlia i berenar filosòfic. Amb Juan Arnau

La meditació assolellada

Conversa i berenar filosòfic 

Amb el filòsof i astrofísic Juan Arnau

Dissabte 12 de juliol a les 19:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«El peregrino mide por días su distancia del lugar santo. […] Se encamina a convertirse, él mismo, en día. En un día. En su día. Él mismo, a convertirse en el día en que él nace. La medida del peregrino es la jornada. Él aspira a igualar su tramo de camino recto con el arquearse de la luz. Avanza a la intemperie. Va bajo el sol.»

La meditació assolellada és una meditació de caminants, més interessats en el paisatge, en allò que està fora, que en el Jo dedins i en les seves ferides. La meditació assolellada mira les meravelles de la creació amb atenció. La meditació assolellada és una meditació practicada sota la brillantor del sol. La meditació assolellada permet que aflori el món. La meditació assolellada és una estratègia contra els egos sobrepassat que estan destruint la natura i la humanitat. La meditación soleada és el darrer llibre del filòsof i astrofísic Juan Arnau, que dissabte 12 de juliol estarà a NaturaLlibres per participar en una de les nostres #FiloTrobadesNL.

«Según la tradición del yoga y del budismo antiguo, la mente es como un elefante salvaje que hay que domar si no queremos que nos destruya.»

El plantejament de La meditación soleada és el següent:

• Ésser és percebre.
• Percebre és mirar i ser mirat per altres éssers.
• Tenint en compte que, d’una o altra forma, amb més o menys traça, tot el que ens envolta percep i sent: des de l’àtom a la galàxia, del mineral a la muntanya.
• És a dir, la matèria és una experiència mental que sol·licita una mirada per existir: no hi ha coses ni objectes ni éssers ni identitats. Només hi ha percepcions dins una realitat mutant, en transformació constant.
• Així doncs, contradint la neurociència actual, podríem afirmar i afirmem que la ment no és dins del cervell: és el cervell qui està dins la ment.
• La lògica és una farsa; la natura no és una abstracció físico-matemàtica.

«Lo único cierto no es la muerte. Lo único cierto es que ahora estamos vivos. Ese soy (ahora) es la única verdad. Lo demás es impostura y teatro. Suposiciones útiles o vanas, pero mentiras, al fin y al cabo.»

Pot semblar una mica boig tot, però no són idees d’un sonat. És un paradigma sostingut en dos mil anys de pensament budista i en les Upanixad, en la fenomenologia de Leibniz, Berkeley, Whitehead… i en filòsofs de la ciència com Thomas Kuhn o Bruno Latour. Compendiat a La meditación soleada per Juan Arnau, astrofísic i doctor en filosofia sànscrita.

«Todo está lleno de dioses», dicen que dijo Tales de Mileto. 

Amb Juan Arnau esclarirem la diferència entre consciència, ment i cervell:

La ment és sorollosa, vel·leïtosa, complicada… És aquell ego que fa patir, però que permet experimentar el món manifest i, per tant, possibilita al cos humà sobreviure.

La consciència, en canvi, manca d’ego. És buida, universal, omnipresent. Immutable, serena, feliç… I no pot ser objecte de coneixement, precisament perquè és allò que proporciona qualsevol tipus de coneixement.

«Se impecable en tu búsqueda porque eres lo que buscas.» RUMI

La consciència no es pot conèixer, no. Però sí es pot experimentar. El repte radica en apaivagar el soroll mental. I no cal recórrer a psicodèlics —alternativa que Juan Arnau també ha testat, i que ja ens explicarà, en tot cas.

«En realidad, no hay que hacer nada, simplemente no hay que poner obstáculos. Dejarse atravesar por la presencia del mundo, sin memoria ni deseo, evitar la mediación, estar disponibles. Es una cuestión de sintonía.»

Dissabte 12 de juliol, pensarem com apropar-se a les coses sense apropiar-se’n. Perquè els problemes contemporanis tenen a veure amb els éssers desitjants que inevitablement som. I no es resoldran amb més progrés tecnològic, sinó amb la meditació assolellada que Juan Arnau proclama.

«Hay algo en nuestra alma que rechaza la verdadera atención mucho más violentamente de lo que la carne rechaza el cansancio. Ese algo está mucho más próximo del mal que la carne. Por eso, cuantas veces se presta verdadera atención, se destruye algo de mal que hay en uno mismo.» SIMONE WEIL

Com és habitual, acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en la tertúlia.

«El mundo no está hecho de cosas, sino que está hecho de percepciones. El sabor de la manzana no se encuentra en la manzana misma ni en el sujeto que la prueba; el sabor de la manzana, la experiencia, está en el encuentro entre ambos.»

Aquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten, buscar solucions a problemes, raonar, dubtar, equivocar-se, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques.

JUAN ARNAU (1968, València) és astrofísic i especialista en filosofies orientals. Fa trenta anys que estudia el budisme. Entre la seva extensa obra destaquen La fuga de dios, Historia de la imaginación, Manual de filosofía portátil (premi de la Crítica valenciana i finalista del premi Nacional de Ensayo), La mente diáfana. Historia del pensamiento indio, En la mente del mundo. La aventura del deseo y la percepción, Materia que respira la luz i Buda. Ha traduït del sànscrit les principals obres del budisme i l’hinduisme: Upanisad, Bhagavadgita, Abandono de la discusión i Fundamentos de la vía media, i escrit assajos com Antropología del budismo o Cosmologías de India. Actualment és professor de la Universitat Complutense de Madrid, on imparteix classes sobre el pensament de l’Índia. Defensor de l’humanisme davant de les escomeses de l’era de la distracció tecnològica, col·labora habitualment amb el diari El País.

«Las estrellas, de las que venimos, miran a través de nosotros.»