Trobades NL. Els Arbres de Tolkien. Xerrada amb l’historiador tolkiendil Eduardo Segura

Els Arbres de Tolkien

Dissabte 6 de juny a les 19:00h

Amb l’historiador, filòleg i filòsof tolkiendil Eduardo Segura

iiii

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Per alguna raó que desconec, sempre m’han atret els arbres enormement. Totes les meves obres estan plenes d’arbres. Suposo que, de manera una mica ingènua, m’hauria agradat comunicar-me amb un arbre i esbrinar què sent i com percep les coses.»

J. R. R. Tolkien era amic dels arbres. Li agradava compartir amb ells llargues estones; s’enfilava per les seves branques, els dibuixava, parlava amb ells i àdhuc potser els hi contava històries com les de El Hòbbit o El Senyor dels Anells. Novel·les frondoses en boscos que l’escriptor imaginava i creixien a la Terra Mitjana, vitals per un ecosistema literari on dissabte 6 de juny ens aventurarem amb l’historiador, filòleg i filòsof tolkiendil Eduardo Segura, des d’aquest Rivendell pallarès que és Alins i NaturaLlibres.

«Aleshores, les llavors que Yavanna havia sembrat van començar a brotar i a germinar amb rapidesa, i va aparèixer una multitud de coses que creixien, grans i petites, molses i herbes i grans falgueres, i arbres amb copes coronades de núvols, com muntanyes vives…»

La Terra Mitjana està poblada d’arbres que ens resulten familiars: pins, roures, bedolls, grèvols, avets… el teix, el faig, el làrix, la moixera de guilla, el freix… Moltes altres espècies, però, han desaparegut ja. Exemplars eminents com Telpérion i Laurelin, els Dos Arbres de Vàlinor: les seves fulles emetien llum de forma periòdica, en intervals de set hores, i servien per mesurar el temps; amb la seva darrera flor i el seu darrer fruit es crearen la Lluna i el Sol, i d’ells descendeix l’Arbre Blanc de Góndor. Supervivent dels Dies Antics, només floreix sota el tron d’un rei legítim de debò, i es marceix quan el govern es corromp.

«Pels hobbits! Tant de bo sobrevisquin als sarumans i tornin a veure la primavera dels arbres.»

No obstant, els arbres més esbalaïdors de la Terra Mitjana els trobarem a Lothlórien, on els elfs protegeixen i són protegits pels mellyrn. Especularem quina espècie podria ser aquesta, similar al faig però amb fulles que no cauen a la tardor: es tornen daurades i durant tot l’hivern canten.

«no havia tingut mai una consciència tan insospitada i intensa de la textura de l’escorça de l’arbre i tota la vida que hi havia a dins. La fusta, que sentia dessota la mà, li delectava, però no com un llenyataire o un fuster; era el delit de la vida mateixa de l’arbre.»

Ens cuidarem de quedar-nos gaire temps al Bosc Llobregós i al Bosc Vell, on la presència del mal ha podrit tot el que antany era viu i bell.

«Als arbres no els agraden els estranys; et vigilen. En general s’acontenten amb això, mentre hi ha llum, i no et molesten gaire. De vegades els més hostils deixen caure una branca, o aixequen una arrel, o t’atrapen amb una liana. Però de nit les coses poden ser molt inquietants, segons m’han dit…»

I amb paciència, sense cap pressa, entrarem al Bosc de Fàngorn, on resideixen els éssers més meravellosament estranys de la mitologia Tolkien: els Ents. Pastors guardians dels boscos amb aspecte arbori, les seves vides transcorrien len…ta…ment. Viuen in…con…ta…b…l…e…s anys, tants com els dels arbres que han de cuidar. Parlen un idioma complex, micèl·lic, sonor, lent, de ll…a…r…g alè. Com els seus pen…sa…m…e…n…t…s. Cap humà l’ha pogut aprendre de soca-rel.

«un llenguatge encantador, que requereix molt de temps per dir qualsevol cosa en ell, ja que mai no diem res, llevat que valgui la pena el temps que requereix dir-ho…»

Antítesi de la urgència contemporània, amb Barbarbrat i amb Eduardo Segura deliberarem pausadament sobre l’èpica vegetal de El Senyor dels Anells. Repassarem episodis sota la perspectiva arbòria, i revisarem les aliances poètiques i polítiques que mantenim amb  el regne verd, subordinats com estem a l’oligarquia de la tecnociència, que J. R. R. Tolkien abominava des de la seva experiència com a soldat a la Primera Guerra Mundial.

«Creixen lents durant llarg temps, però son talats ràpidament, i a menys que paguin peatge amb fruits a les branques, poc es lamentarà la seva mort. Així ho penso. Tant de bo els arbres poguessin parlar en nom de totes les coses que tenen arrels, i castigar els qui els fan mal!»

Preu d’inscripció : 5€*
Inclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en la bibliografia tolkiendil seleccionada

EDUARDO SEGURA (1967, Valladolid, 1967) és llicenciat en Història Moderna (1990) i en Filosofia (2016), i es troba finalitzant el seus estudis per al Baccalaureatus en Teologia. Doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (2001) i màster en Filosofia (2010). Ha publicat, entre d’altres llibres, J.R.R. Tolkien, el mago de las palabras (Casals, 2002; 7a edició, 2019), i ha traduït i editat Tolkien o la fuerza del mito: la Tierra Media en perspectiva (LibrosLibres, 2003). És co-editor de Myth and Magic. Art according to the Inklings (Walking Tree Publishers, 2007). És autor de les Las Crónicas de Narnia, de C.S. Lewis (Cénlit Edicions, 2008), J.R.R. Tolkien: mitopoeia y mitología. Reflexiones bajo la luz refractada (PortalEditions, 2008), El Señor de los Anillos, del libro a la pantalla (PortalEditions, 2012) o Tolkien: historia, leyenda, mito (Sapere Aude, 2022). La seva darrera publicació és Mitokalía, o la belleza relatada (CEU ediciones, 2024). El seu treball i els seus dies estan dedicats a l’estudi de la vida i l’obra de J. R. R. Tolkien i els Inklings, el Moviment d’Oxford, Chesterton i George MacDonald, autors a qui ha traduït, així com alguns estudis d’especialistes de la talla de Thomas A. Shippey, John Garth o Alison Milbank. Va treballar com a consultor i supervisor a la primera temporada de la sèrie de televisió produïda per Amazon Studios, The Lord of Rings. The Rings of Power. Ha estat professor i investigador visitant a Marquette University (Wisconsin) i a University of Delaware, als Estats Units. Des del 2018 és professor titular del Departament de Filologies Anglesa i Alemanya de la Universitat de Granada, ciutat on viu amb la seva dona i els seus tres fills.

JOHN RONALD REUEL TOLKIEN (1892, Bloemfontein – 1973, Bournemouth) fou escriptor, poeta, filòleg i professor universitari, principalment conegut per ser l’autor de les obres de fantasia El hòbbit, El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion. Des de ben petit va desenvolupar amor per la natura i per les llengües, arribant a inventar els seus propis idiomes. En esclatar la primera guerra mundial, va ser enrolat com a tinent als Lancashire Fusiliers i va combatre a la batalla del Somme, declarat més endavant com a no apte per al servei degut a caure víctima de la febre de les trinxeres. Casat amb Edith Bratt, van tenir quatre fills i en part va ser per ells que va escriure El Hòbbit, conte publicat el 1937. Va tenir tant èxit que l’editor li va demanar una seqüela, però no seria fins el 1954 que apareixeria el primer volum de la seva obra mestra, El Senyor dels Anells, amb una popularitat enorme sorprengué en gran manera a l’autor

«En realitat sóc un hòbbit, excepte per la mida. M’agraden els arbres, els jardins i les granges no mecanitzades; fumo en pipa, m’agrada el menjar senzill (no refrigerat) i detesto la cuina francesa; m’agraden, i fins i tot m’atreveixo a posar-me en aquests dies foscos, les armilles ornades. Tinc predilecció pels bolets (fora del camp); tinc un sentit de l’humor molt elemental (que fins i tot els meus crítics favorables troben avorrit); me’n vaig a dormir tard i m’aixeco tard (quan puc), i no viatjo gaire.»

*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.