#FiloTrobadesNL Mística ecològica: Francesc d’Assís i Juan de la Cruz en diàleg. Tertúlia i berenar filosòfic amb Lola Josa i Víctor Herrero

Mística ecològica: Francesc d’Assís i Juan de la Cruz en diàleg

Conversa i berenar filosòfic 

Amb la filòloga especialista en espiritualitat hebrea Lola Josa i el frare-poeta franciscà Víctor Herrero

Dissabte 27 de juny a les 19:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«El Déu Etern prengué, doncs, l’home i el posà al jardí de l’Edèn a fi que el conreés i en tingués cura…»

En mala hora el Déu cristià va delegar en l’home cap autoritat, ai las! Se suposava que havíem de preservar en bon estat el Món, administrar de forma sàvia i compassiva l’entorn… I hem resultat uns fatals gestors, incompetents per a tenir cura de la Creació. Però dissabte 27 de juny a NaturaLlibres recuperarem —potser— la fe, en unes #FiloTrobadesNL on farem dialogar a Francesc d’Assís i Juan de la Cruz per conèixer el pensament més ecologista de dos místics transcendentals més enllà del catolicisme. Amb la filòloga especialista en espiritualitat hebrea Lola Josa i el frare-poeta franciscà Víctor Herrero.

«Vosaltres espereu-me aquí, en el camí, i jo aniré a predicar a nos germans els ocells.»

Més que precursors de l’ecologisme, Sant Francesc d’Assís i Sant Juan de la Cruz foren predicadors de l’ecofília, entesa com l’amor cap al conjunt de la Creació, des del cosmos inabastable fins al més petit dels insectes. Credo que va fer d’ells dos espirituals radicals i dissidents al seu temps.

Nascut cap al 1181 dins una família benestant de comerciants, Francesc d’Assís fou un jove despreocupat i dissipador amb aspiracions cavalleresques que, arran d’una experiència traumàtica a la guerra, va renunciar al seu estatus social i a tota possessió material per dur una vida ascètica i mendicant —com fes Siddharta Gautama Buddha abans—. Amb aquest nou ideal al cap, va fundar l’Orde dels Frares Menors —actuals Franciscans, als que Víctor Herrero també pertany—, un moviment revolucionari de monjos caracteritzats pels seus hàbits humils, dedicats sovint a tasques agrícoles, amb pràctiques sostenibles de cura i respecte pel medi.

Diuen de fra Francesc que apartava els cucs del camí per a que no fossin víctimes dels transeünts… que alimentava amb mel i vi a les abelles per a que amb el fred de l’hivern no defallissin… que simpatitzava amb els llops… que parlava als arbres, a les flors, a les pedres, al vent i al foc, a l’aigua de rius i fonts, a la lluna i als estels i al sol. Éssers dotats, com els humans, de raó. Raó de ser en aquest món per sí sols, amb els que el Poverello mantenia una veritable relació fraternal, de germans.

«Lloat siguis, Senyor meu, per la germana nostra
mare la Terra,
la qual ens sosté i ens governa
i produeix fruits diversos amb flors acolorides i herba.»

Dissabte 27 de juny veurem què comparteixen i en què es diferencien Francesc d’Assís i Juan de la Cruz, un home, aquest, ja del Renaixement. Un frare descalç, nascut a Fontiveros, prop d’Àvila, en una data desconeguda de 1542, de condició misèrrima fins el punt de patir seqüeles incurables, tant físiques com psicològiques. Experimentat en suplicis, res fou comparable als nou mesos que passà empresonat sota l’acusació de desobediència, rebel·lia i contumàcia, en un calabós pestilent i fosc, l’hàbit infestat de polls, vexat amb insults i assots, llagat i mal alimentat… i d’on va aconseguir fugar-se de la forma més peliculera imaginable: despenjant-se per una paret amb mantes nuades (!). S’emportava amb ell uns papers amb poemes escrits dins aquella cel·la sinistra. Poemes germinats dins d’una ànima enamorada.

«Las montañas tienen alturas, son abundantes, anchas, y hermosas, o graciosas, floridas y olorosas. Estas montañas es mi Amado para mí.»

Enamorat de les muntanyes, les valls, el camp obert, les cingleres, l’horta, la nit còsmica… la bellesa de la Natura tota, on fra Juan celebra la música callada y la soledad sonora. Perquè la reverència i l’admiració són indispensables pel benestar ecològic del món.

Amb Lola Josa i Víctor Herrero pensarem de quina manera recuperar el sentit de la meravella i d’allò sagrat. Com vivir desnudo y desasido de toda cosa criada, dins una societat basada en el consum i la productivitat constant. Per damunt de cap creença religiosa, podrem fàcilment comparar el discurs dels místics cristians amb la de pensadores contemporànies com Rachel Carson, Donna Haraway, Robin Wall Kimmerer…

I com de compartir en fraternitat es tracta, acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en Francesc d’Assís i Juan de la Cruz.

Preu d’inscripció a la tertúlia*:  10€/persona
Inclou: Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic +  Val de 2€ de descompte en els llibres Càntic del germà Sol i altres escrits (Francesc d’Assís) i/o Cántico espiritual (Juan de la Cruz)

Aquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten, buscar solucions a problemes, raonar, dubtar, equivocar-se, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques.

LOLA JOSA és filòloga, escriptora i catedràtica de Literatura Espanyola dels Segles d’Or a la Universitat de Barcelona. Les seves investigacions se centren en l’exegesi i la mística hebrea com a experiència prefilosòfica i poètica. Especialista en teatre clàssic i poesia barroca, estudia les relacions entre el llenguatge poètic i el musical, i és directora del portal temàtic Literatura y Música de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Cántico Espiritual. Nueva edición a la luz de la mística hebrea (Lumen, 2021) i La medida del mundo. Palabra y principio femeninos (Athenaica, 2022) són els seus darrers llibres.

VÍCTOR HERRERO (1980, Salamanca, 1980) és frare franciscà, doctor en Teologia i professor de literatura bíblica a la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid. La seva obra poètica inclou els llibres La balanza (2023) i Lo que busca la abeja (2023), pel qual va obtenir el Premi Ciutat de Salamanca. Com a assagista ha publicat Carne escrita en la roca (2018), La casa sin paredes de la vida (2020) i Tristeza (2022).

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

Val de descompte vàlid el dia de l’activitat.