#FiloTrobadesNL Pas a pas. Raons per pujar muntanyes: Conversa + Berenar filosòfic. Amb el filòsof Carlos Muñoz

Pas a pas. Raons per pujar muntanyes

Conversa + Berenar filosòfic

Amb el filòsof Carlos Muñoz Gutiérrez

Dissabte 16 de desembre a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Pujo muntanyes perquè em produeix alegria contemplar des de dalt un paisatge sense objectes que segmentin la mirada, perquè m’aporta la calma d’haver escoltat la por, d’haver combatut el fred, d’haver aguantat l’esforç, d’haver sentit el silenci. Pujo muntanyes per poder baixar-les, per assenyalar els dies al calendari de la memòria, per sentir-me bé, per saber-me viu.»

Per què pugem muntanyes? Per què arrisca un la vida en una activitat del tot improductiva? Per què patir fred, calamitats, cansament…? Quin sentit té exposar-se així als elements, a la por, al patiment…? Costa explicar-se-ho a un mateix. Costa tant com escalar aquells pics que ens corgelen amb la seva immensitat. Però és el que tractarem de fer dissabte 16 de desembre a NaturaLlibres, en unes #FiloTrobadesNL amb el filòsof Carlos Muñoz Gutiérrez, autor de Paso a paso. Razones para subir montañas.

«Entrenar-se en el patiment és tan útil com fer-ho en el plaer; trobar sentit al patiment, en canvi, és molt més útil que buscar-lo en el plaer.»

Pas a pas, un peu darrere l’altre, reflexionarem sobre els aprenentatges vitals que l’alpinisme aporta als seus practicants. Segurament farem marrada i ens perdrem per qüestions existencials, però retrobarem el camí amb l’ajuda de Schopenhauer, Nietzsche, Benjamin, Levi-Strauss, Cioran i Wittgenstein. Doncs són molts els literats i pensadors pels qui la muntanya ha estat una obsessió. No estem sols!

Divagarem sobre un modus de vida que posa tot l’esforç —físic i mental— en aconseguir un desig banal: pujar i pujar. Pujar fins arribar a un punt, entre els núvols, on ja no es pugui fer altra cosa que tornar, doncs ascendir més exigiria volar. Tan sols queda buscar altres cims. Perquè acumular cims és acumular savieses: sobre l’entorn, sobre la gent, els animals i les plantes que hi viuen, sobre nosaltres. Sobre la nostra relació amb allò salvatge:

«Si volem sobreviure en aquest fràgil equilibri ens haurem de diluir, deixar de ser qui som per convertir-nos en bri d’herba, en branca d’arbre, en depredat que fuig o en depredador que ataca. Haurem de deixar-nos bressar pel vent i fluir pels vessants nevats. Dislocar-nos entre els caòtics blocs de pedra que aixequen una muntanya i surar a les aigües violentes dels torrents.»

Potser pugem muntanyes per sentir-nos fràgils davant d’un paisatge aliè al poder humà, capaç de perpetuar-se i de romandre més enllà de tots nosaltres. Potser pugem muntanyes per assistir a l’espectacle total de la natura i per formar-ne part. Per imaginar-nos, com ella, immortals. Per se una mica més lliures practicant una bogeria lliurement escollida. O potser pugem muntanyes per un instant de felicitat:

«Per això tornem a la muntanya, per tornar a sentir, per tornar a mirar, per ampliar el nostre catàleg de records, per distingir uns dies dels altres i per saber que el temps flueix per a bé, per donar-nos oportunitats de ser, d’estar alegres. Pugem muntanyes per alegrar-nos d’haver pujat, no d’haver tornat, sinó d’estar pujant…»

Dissabte 16 de desembre pensarem i compartirem cims, experiències, sensacions i raons personals per tirar pendent amunt, en unes #FiloTrobadesNL que acompanyarem amb un berenar per pujar muntanyes, consistent en dolç casolà amb beure a la carta: infusió, cafè, cervesa o vi (mínim 5 persones per ampolla oberta).

Preu d’inscripció*:  10€
Inclou: Participació en la xerrada + Berenar filosòfic + Val de descompte del 10% en la compra de Paso a paso. Razones para subir montañas

«Pujo muntanyes de la mateixa manera que llegeixo llibres, o miro pel·lícules, o quedo amb els amics, o faig l’amor, o estudio o ensenyo. Pujo muntanyes per cap raó en especial. Perquè m’agrada. Pujo muntanyes per convertir-me en camí o en sender, en cresta o aresta. Pujo muntanyes per fer que els seus cims creixin, per ser cim i també vessant o sortint, per trencar l’horitzó conforme m’uneixo a la seva línia. Pujo muntanyes per poder explicar-ho, per iniciar un diàleg amb qui el vulgui escoltar i compartir, alhora, les seves experiències. Per ordir una història que mostri un destí. El destí de la bellesa que ha estat haver pujat.»

Aquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten, buscar solucions a problemes, raonar, dubtar, equivocar-se, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques.

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita.

CARLOS MUÑOZ GUTIÉRREZ és doctor en filosofia per la Universitat Complutense de Madrid. La seva passió per pujar muntanyes és anterior a la necessitat de comprendre l’esperit humà. En aquesta combinació, no és estrany que, mentre puja muntanyes, explori amb la ment el cos que la mou. Quan està assegut s’alegra llegint el que altres van escriure asseguts sobre el que van fer drets, i quan està caminant, què millor que anar fins on li porti un camí. Així que camina i llegeix i, de vegades, quan el camí ho permet intenta llegir caminant.

«No he escalat els grans cims de més de vuit mil metres, no he arribat a cap dels sismils que conformen els Andes, ni tan sols he estat a l’Àfrica del Kilimanjaro o de la muntanya Kenya. No encara. He pujat al Mont Blanc, de pas a la Dôme du Goûter, i he trepitjat prop de cent cims de tres mil metres i més d’una trentena de dosmils; molts els he pujat diverses vegades. No tinc un projecte que m’exigeixi pujar tots els cims més alts de les diferents serralades, no sóc un professional que pogués guanyar-se la vida a la muntanya, que pogués obtenir recompenses, fama o glòria. No tinc finançament ni patrocinadors. La muntanya és per mi un art, i la meva afició seria llavors, en el sentit més literal dels sentits, un amor a l’art.»

L’exploració dels misteris de la ment humana l’ha portat a àmbits de recerca molt diferents: ha treballat en intel·ligència artificial i enginyeria del coneixement, va ser professor associat del departament de Lògica i Filosofia de la Ciència de la UCM i professor d’ensenyança secundària. Director de la revista electrònica de filosofia A Parte Rei, mentre va existir a internet. Com a filòsof ha publicat obres i articles a revistes especialitzades i ha produït programes de televisió divulgant aquest camp del saber.