Trobades NL. El riu de les dones: Conversa amb padrines de la Vall Ferrera + Música del Pirineu + Berenar d’abans

El riu de les dones

Conversa amb padrines de la Vall Ferrera + Música del Pirineu + Berenar d’abans

Amb  l’escriptor, músic i antropòleg Jordi Suñé Morales, la Balbina de Casa Agustino d’Ainet i la Carmeta de Casa Farré d’Alins

Divendres 22 de desembre a les 18:30h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Anàvem a rentar al riu i a l’hivern, mira com estava lo riu, tot amb una llempa de gel… Portàvom una collada de roba, que l’havíem posada amb aigua calenta, perquè lo riu era gelat… i portàvom una masseta, que era de fusta i tenia un mànec. Ens agenollàvom i picàvem el gel per fer una mica de bassa. Això era molt maco!»

Lo riu era el lloc on quasi totes les dones del poble anaven a rentar les robes, en una època, no tan llunyana, en què poques tenien aigua corrent a casa. Lo riu era el seu punt de trobada, un espai per fer safareig sense els homes, on parlar lliurement de les seves coses. Divendres 22 de desembre escoltarem un torrent de records i d’històries en una conversa entre l’autor del llibre El riu de les dones, Jordi Suñé Morales, i dues padrines de la Vall Ferrera: la Balbina de Casa Agustino d’Ainet (93 anys) i la Carmeta de Casa Farré d’Alins (90 anys), que ens explicaran vivències d’antany al Pallars Sobirà.

«La meva vida ha sigut molt penosa. Vam passar la guerra ben punyetera. Però abans de la guerra també no s’anava massa bé. S’anava una mica justets. De diners no n’hi havia cap. La pesseta anava curta i de feina, molta. Jo des de l’edat dels vuit o nou anys que em van donar un cistell, amb un tros de pavor, un bastó, un gos i unes quantes vaques. I, au, al bosc, cap a la muntanya!»

El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu és un llibre on l’antropòleg Jordi Suñé Morales recull les veus d’una vintena de padrines nascudes entre els anys 1912 i 1952 per explicar com era la vida quotidiana al Pirineu que van conèixer de jovenetes. Converses tranquil·les per apropar-se a la part silenciada de la història i reivindicar el paper cabdal que van tenir les dones en l’economia, la salut i l’organització familiar.

I això precisament és el que farem divendres 22 de desembre a NaturaLlibres: parlar amb la Balbina i la Carmeta sobre la seva infància i joventut… el treball de la terra, els animals, la casa…

«Fèiem la feina de casa, la feina del tros, la feina de tot arreu. Vull dir que tot el dia estàvem ben empleades. Els homes encara veniven de fora, de fer l’herba i tot allò, i encara feien la migdiadeta i natros a rentar plats i tornar a plantar al tros. És veritat. Han treballat més les dones que els homes.»

… els anys de guerra…

«Allí a Surp mateix van matar dos senyors en un tros. Jo a l’aviació li tenia una esgarrifor de por. Mos posàvom un trosset de bastó a la boca perquè diu «si cau les bombes no se us tancarà la boca i respirareu»…»

… com passaven els hiverns —quan els hiverns eren hiverns— i les festes…

«Per Nadal sempre, blanc de neu. És que és un record. No havia vist mai un Nadal sense neu. És que abans nevava molt. I lluna plena. Per Nadal es matava el gall. Es feia bullit, sopa de Nadal i bevíem xampany.»

Festes on mai hi faltava la música, perquè…

«Antes tots sabiven tocar l’acordeón. El pare tocava l’acordeón. […] un acordeón d’aquestos de botonets i au: nyigo, nyigo! I tothom content…»

Nosaltres no tenim acordeón, però tenim la guitarra del Jordi Suñé Morales, que també és cantant i ens tocarà algunes cançons típiques del Pirineu. Tot això acompanyat d’un berenar dels d’abans, inspirat en el que menjaven la Balbina i la Carmeta de petites.

«En aquella època tampoc estàvem tan malament. No tenívom lo que ara tenen però érem més feliços que no són ara. Perquè ara tenen tot lo que volen i més i sempre estan avorrits. Naltros no tenívom maquinetes, no tenívom nines, no tenívom re i érem més feliços. Corrents per aquests carrers com a cavallots…»

Seure, escoltar, preguntar, demanar consells i compartir inquietuds amb unes dones que són memòria viva del nostre poble. Una memòria tan valuosa com l’aigua que baixa pel riu. Aigua que es perdrà si no prestem atenció al seu remor i la fem circular.

«La gent ara tots, nerviosos i furiosos. I malviure. La gent, de massa tips i de massa bé que anem, no estem contents. Ara som esclaus.»

Preu d’inscripció: 10€
Inclou: Xerrada + Concert + Berenar d’abans + Val del 10% de descompte en el llibre El riu de les dones

JORDI SUÑÉ MORALES (Torredembarra, 1975) és mestre, músic i antropòleg. Ha publicat diversos llibres i articles d’etnografia, cooperativisme i història local. Li grada parar l’orella i tenir converses amb tothom. Intenta captar aquest món que desapareix a tota velocitat i reivindica una societat més humana, que sàpiga aprofitar la saviesa que hem heretat de les generacions predecessores. D’aquesta inquietud neix el llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu, editat pel Centre d’Art i Natura de Farrera. També ha publicat La Torredembarra republicana i federal, Miquel Mestre Avinyó, Parlen les àvies. Costums i tradicions de Castellvell del Camp, El Baix Gaià al segle XX, Vots de Poble i Creixell fa memòria, entre d’altres obres. Musicalment, el 2022 va publicar el disc A Tamarit!, amb el grup de cançons de taverna Julivert, amb el qual van quedar finalistes dels premis Enderrock a la categoria de millor disc folk.

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

El val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.