Trobades NL. Passadors, fugitius i espies: Seguint les traces de la II Guerra Mundial cap a Andorra

Passadors, fugitius i espies: Seguint les traces de la II Guerra Mundial cap a Andorra

Xerrada amb l’escriptor Claude Benet i l’historiador Josep Calvet
I amb copa de vi o infusió contrabandista

Dissabte 9 de desembre a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

« A l’alba del 31 de desembre de 1942, vam veure finalment les primeres cases del Principat d’Andorra. Estàvem massa fatigats per expressar la nostra alegria amb paraules, però aquella novetat va ser suficient per proporcionar-nos la darrera energia i no abandonar la nostra lluita. A les vuit del matí vam arribar al primer poble, per desgràcia deshabitat. Teníem que caminar encara cinc quilòmetres, per un camí gelat, abans de trobar la primera casa habitada. La patrona del pagès, obrint la porta, va llançar un crit de terror veient-nos en aquell estat. Recordo que ens va conduir a prop d’un foc de xemeneia on ens van treure els passamuntanyes, les tres caçadores i les botes, que s’havien transformat en carcasses. Tots tres havíem perdut el coneixement, i fins una hora després no ens vam adonar que havíem vençut la muntanya i la tempesta.» FRANK GLUCK

Andorra va ser terra de refugi i lloc de pas per centenars de persones que creuaren clandestinament la frontera pirinenca, seguint rutes que arrivaben al Pallars, ja fos per la vall de Tor o la de Santa Magdalena. Una història de fugitius, passadors, contrabandistes, espies, precarietat, por, morts a la muntanya… de la que se n’ha parlat i escrit molt, però sobre la qual encara queden per resoldre molts misteris. Això farem dissabte 9 de desembre a NaturaLlibres amb dues de les persones que més han investigat sobre la qüestió a casa nostra: l’historiador Josep Calvet i l’escriptor Claude Benet, autor del llibre Traces de la Segona Guerra Mundial a Andorra.

«Saber el que va passar en aquestes muntanyes durant la Segona Guerra Mundial et fa mirar el paisatge amb uns altres ulls.» CLAUDE BENET

Malgrat que Andorra va ser un país neutral durant la Segona Guerra Mundial, els efectes de la contesa es van deixar sentir al Principat, ja fos pel pas de nombrosos refugiats que fugien del nazisme —jueus i combatents—, ja fos per la presència de forces alemanyes a la frontera amb l’objectiu de crebantar les xarxes d’evasió antifeixista. Organitzacions de resistència civils que tenien un dels seus epicentres en el país veí, donada una situació geogràfica privilegiada, a més de comptar amb una població disposada a jugar-se-la fent de passadors per la muntanya.

Dissabte 9 de desembre ens estremirem escoltant algunes vivències personals, com l’odissea d’un ciutadà austríac jueu, Frank Gluck, per escapar de la Gestapo creuant la serralada enmig d’una intensa nevada. Parlarem de les dificultats per investigar aquest període històric en terra andorrana —degut, en part, als entrebancs que posa el bisbat actual—. I parlarem també dels aspectes més tèrbols que tingueren lloc a les muntanyes del costat —i a les d’aquí, altre tant—, perquè si bé Andorra va acollir amb generositat molts refugiats —s’estima que uns 3.000—, també va fer de la desgràcia negoci, amb passadors que van assassinar de la forma més vil als seus clients per a robar-los els diners. Doncs sabut és que a les guerres esclata el millor i el pitjor de la humanitat.

«Durant el dia del dissabte 19 de juny 1948, tres súbdits espanyols sorpresos per una tempesta de neu van morir de fred intentant passar pel Coll de Perafita (Andorra). Segons recullen els primers informes, resulta que el guia que s’havia encarregat de conduir aquestes persones per Andorra les va abandonar pocs metres abans d’entrar al Principat, tement poder trobar-se amb pastors. Aquest guia, amb el nom de Frederic, […] ha cobrat 700 pessetes per persona adulta per conduir els seus compatriotes a França. El nombre de passatgers era d’onze, repartits de la següent forma: sis adults i quatre infants (família Gassol), a més de la dona Pilar García Granero, de 33 anys, morta durant el viatge; hauria estat desposseïda del seu moneder, que contenia unes 4.000 pessetes i un rellotge en níquel amb un braçalet…» INFORME POLICIAL

Acompanyarem la xerrada amb un beure contrabandista, vingut —de forma totalment legal— des de les contrades andorranes, a escollir: copa de vi ecològic d’alçada Borda Sabaté —guardonat amb diferents premis internacionals de prestigi— o infusió Somnis d’Andorra.

Preu d’inscripció: 6€ *
Inclou: Assistència a la xerrada + Copa de vi o infusió contrabandista + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres Traces de la Segona Guerra Mundial a Andorra, Las montañas de la libertad, Huyendo del holocausto o La batalla del Pirineu: Xarxes d’informació i d’evasió

CLAUDE BENET (la Guingueta d’Ix, 1950) és investigador en la història de la Segona Guerra Mundial a Andorra i zones properes. Va arribar al Principat quan tenia set anys. Lingüista de formació i de professió, ha estat durant més de quatre dècades ensenyant d’idiomes, tasca que ha compaginat amb l’activisme cultural i la participació en la vida associativa andorrana. Fa més de dues dècades va començar a investigar en arxius anglesos, francesos, espanyols i andorrans les conseqüències de la Segona Guerra Mundial al Principat, a més d’entrevistar-ne alguns dels protagonistes. Fruit de la seva recerca, el 2009 va publicar Guies, fugitius i espies. Camins de pas per Andorra durant la Segona Guerra Mundial, un treball que ara completa amb Traces de la Segona Guerra Mundial a Andorra.

JOSEP CALVET (la Pobla de Segur, 1965) és doctor en Història per la Universitat de Lleida, especialitzat en l’estudi del pas per Espanya dels refugiats que fugien del nazisme i de la Segona Guerra Mundial a través dels Pirineus. Autor de Montañas de la libertad i Huyendo del Holocausto, ha assessorat diversos documentals i ha comissariat exposicions d’àmbit nacional i internacional sobre aquesta temàtica. També ha estat l’assessor històric del projecte Perseguits i Salvats, impulsat per la Diputació de Lleida, que té per objectiu recuperar els itineraris utilitzats pels jueus que escaparen de la persecució a través del Pirineu lleidatà. El seu darrer llibre és Sort-Te-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme.

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

El val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.

Amb la col·laboració de