Grup de lectura NL. Llum d’agost, de William Faulkner: Tertúlia literària amb l’escriptora Núria Bendicho

Grup de lectura NL. Llum d’agost, de William Faulkner

Tertúlia literària guiada per l’escriptora Núria Bendicho

Compartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits

DISSABTE 2 DE MARÇ >> 18:00H. 

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Asseguda al voral del camí, mentre contempla el carro que enfila turó amunt cap allà on és ella, la Lena pensa: “Des d’Alabama, he vingut fins aquí: una santa tirada. Tot el camí a peu des d’Alabama, he fet. Una tirada de por, i tant”.» 

La Lena Grove és una mossa de 17 anys. Camina lenta, sense pressa, incansable, impertorbable i embarassada —molt embarassada— sota el sol polsegós del sud nord-americà. Resolta i ingènua, busca el noi que l’ha deixat prenyada. I així és com la veiem arribar a Jefferson, la ciutat imaginària on William Faulkner enclava algunes de les seves novel·les. També Llum d’agost, el llibre que comentarem dissabte 2 de març en un #GrupDeLecturaNL conduit per l’escriptora Núria Bendicho, lectora voraç i admiradora del Premi Nobel.

«Un home. Qualsevol home. Qualsevol deixarà passar cent ocasions de fer el bé per una ocasió de ficar el nas allà on ningú el demana. Li passaran per alt i ni tan sols sabrà veure les ocasions, les oportunitats, que se li presentin d’aconseguir riqueses i fer-se una bona reputació i fer el bé i fins i tot de vegades el mal. Però l’oportunitat de ficar el nas en alguna banda, això sí que no li passarà per alt.»

Publicada originàriament el 1932, Llum d’agost està ambientada en el Mississipí d’entreguerres, terra d’una pobresa endèmica, amb una economia rural sostinguda durant molts anys per l’esclavatge d’afroamericans, on la guerra de Secessió no va exterminar l’aberrant segregació racial.

«La memòria creu abans que l’enteniment recordi. Creu durant més temps que no pas recorda, durant més temps del que triga l’enteniment a ni tan sols qüestionar-se el que fa el fet. Sap, recorda, creu.»

Protagonitzada per homes i dones al marge de la societat, a Llum d’agost hi trobarem alguns dels personatges més memorables de William Faulkner: en Joe Christmas, una ànima turmentada per tindre sang negra i blanca barrejada… el reverend Hightower, que diu misa com si fos un soldat confederat en plena ràtzia… el Lucas Burch —si és que aquest és el seu veritable nom—, un pelacanyes que va deixant a noies com la Lena prenyades… o la senyoreta Burden, descendent de ianquis abolicionistes i víctima d’un assassinat que l’autor resoldrà amb la tècnica narrativa superba que el caracteritza: els vaivens temporals i el joc de perspectives. Perquè amb Faulkner mai no hi ha una sola versió dels fets ni una veritat absoluta.

«Realment, sabem molt poca cosa dels que ens envolten. Als nostres ulls, homes i dones actuen segons el que nosaltres considerem que a nosaltres ens mouria a fer-ho si fossim prou ximples per fer el que aquell home o dona està fent.»

Llegir Faulkner sempre és un repte, però un repte que tot lector agosarat, tard o d’hora, ha d’acometre. I Llum d’agost és el llibre més accessible per enfrontar-se-hi, orientats per una experta com Núria Bendicho, que s’ha llegit de dalt a baix l’autor nord-americà.

Molts escriptors s’hi han inspirat; d’altres l’han volgut imitar… Núria Bendicho ens revelarà com de faulkneriana és la seva novel·la Terres mortes i ens explicarà perquè William Faulkner continua sent únic i insuperable. Amb ella ens enfangarem en la follia d’aquesta tragèdia coral, afaiçonada amb històries cruentes… i una engruna —sempre necessària— de tendresa i esperança.

Analitzarem l’estil prodigiosament desbocat de la seva prosa plena de símbols; la presència de la natura —aquelles «flors insidioses», aquell «vent moral»—; l’estructura i l’ús de múltiples veus narratives; l’ús de dialectalismes socials i uns neologismes d’invenció pròpia sensacionals —només a Llum d’agost hi trobareu vora d’un centenar!: ferrogrisenca (irongray), greixencrostada (greasecrusted), llunaclapat (moondappled), mascleferum (rank manodor), pèl-ferotge (violenthaired)…

A mercè del vaivé d’un carro, ens desviarem per les qüestions que la lectura li hagi suscitat a cadascun, i acompanyarem el viatge d’un berenar literari inspirat en la novel·la. Tan sols us demanem que vingueu amb l’obra llegida (o començada, com a mínim)!

«—Ai cabas. Fixa’t tu si se’n pot arribar a fer, de camí. No fa ni dos mesos que anem venint des d’Alabama i com aquell qui diu ja som a Tennessee.»

Preu d’inscripció a la tertúlia: 10€
Inclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres*.

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.

Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió. 

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

WILLIAM FAULKNER (Mississipí, 1897-1962) és un dels mestres indiscutibles de la literatura nord-americana. va residir tota la seva vida a Oxford, Mississippi, la seva terra natal, que li va servir de model del comtat de Yoknapatawpha. A l’escenari mític d’aquesta regió transcorren la major part de les seves obre. El 1924 va publicar el primer recull de poemes, The Marble Faun (El faune de marbre), i  al cap de dos anys, la seva primera novel·la, Soldier’s Pay (La paga del soldat). El 1949, després d’haver escrit obres com ara Absalom, Absalom!, Mentre em moria o Llum d’agost, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Més tard arribaria la trilogia dels Snopes —composta per El llogaret, La ciutat i La mansió—. També va obtenir el Premi Pulitzer per A Fable (Una faula, 1954) i The Reivers (Els lladregots, 1962).

«Me consta que escribía borracho como una cuba, tirado en un granero. Y en el hospital de Memphis —Memphis, el pueblo de Faulkner—, tenía una cama reservada para él. Dos por tres le venían ataques de delirium tremens y cosas así. Como le digo, siempre tenían una cama lista. Y era un genio, Faulkner.» JUAN CARLOS ONETTI

NÚRIA BENDICHO (Barcelona, 1995) és llicenciada en Filosofia i professora de grec i llatí en una acadèmia. En bona part autodidacta, lectora voraç i admiradora de William Faulkner, s’ha passat la joventut llegint en biblioteques, ha viatjat per mig món i ha treballat tallant avets a Dinamarca. El 2020 va presentar la seva primera novel·la, Terres mortes, al premi Anagrama i, malgrat no guanyar-lo, el jurat va recomanar la seva publicació. Considerada per La Vanguardia com la millor novel·la escrita en català del 2021, el debut de Núria Bendicho va estar entre les obres finalistes als premis Llibreter, Òmnium i Finestres.