Trobades NL. Bocafoscant de contes: Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc

Bocafoscant de contes: Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc

Xerrada + Lectura de contes amb l’escriptora Maria Arimany

Concert amb Ferran Palau i el seu últim disc, Plora aquí

Dissabte 11 de gener a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«El sol queia i hi érem tots dos. I de sobte, tot aquell mal humor que duies a sobre es va esvair com la boira matinal i vas dir Atura’t, i era un mal lloc per aturar-hi el cotxe, però vaig fer-ho i tu Mira, i vas assenyalar a través de la finestreta i vaig veure el cel rogenc, encès rere la muntanya blavosa i fresca, i vas dir Quina sort que tenim de viure al lloc més bonic del món, i jo no vaig saber dir res perquè era veritat.»

Si els capvespres encisen és perquè són breus i efímers, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 11 de gener dedicarem al llibre de Maria Arimany: Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc, en una trobada per escoltar històries i música amb la seva autora i amb concert boscà de Ferran Palau.

«Hi ha qui creu que no hi passa res, al bosc, vas dir, Però és precisament al bosc on passa tot.»

Les persones som un bosc i, tot sovint, desconeixem l’enrenou que succeeix al seu interior. Des de fora sembla seré i calmòs, però dintre… Dintre hi ha el toixó i la guineu i el cabirol, i més amunt hi ha la merla i el tudó. Hi ha l’esquirol. Hi ha la molsa, hi ha el bolet, hi ha el camí. Hi ha el gris de la muntanya llunyana i hi ha el groc de la fullaraca que cruix sota les botes. Hi ha la pujada i hi ha la baixada. Hi ha esbufecs, hi ha desampar, dubte, por. Hi ha frustració.

«Quan soc a l’hort, remenant la terra, penso que el que em resulta més trist de la vida és que només n’hi ha una. I aquesta, la que escollim, no ens dona segones oportunitats. ¿Potser és això el que ens diferencia de les carxoferes? Elles, de color cendrós, amb força sol i prou aigua, neixen, creixen, broten, floreixen. I més tard, quan la calor comença a empènyer, a poc a poc, es marceixen. I tan seques queden, tan adormides, que semblen mortes. Ningú no diria que passats uns mesos, quan refresqui, aquestes mates cadavèriques reviuran més fortes, més fornides, més sàvies que l’última temporada. Perquè les carxoferes, per a fortuna seva, tindran ocasió de millorar-se a si mateixes fins a cinc vegades, temporada rere temporada, vida rere vida; mentre que jo, que només gaudiré d’aquesta, em veig obligada a triar constantment, i cada vegada que trio, descarto un munt d’altres possibilitats, d’altres vides que s’extingeixen. I, ben mirat, jo, que vull ser carxofera, també trio no fer res, resignar-me, esperar que m’arrenquin el fruit i que me’n broti un altre, sense adonar-me que no triar també és una tria.»

Al bosc hi ha malparits i ràbia i foc.

«Com la porc senglar que se li encenen els ulls com dos fanalets de Nadal i arrenca a córrer cap al caçador, encabritada, sense seny, i l’envesteix amb els ullals i el tomba a terra i el caçador crida i dispara trets amb l’escopeta Bum!, Bum!, que van a parar a l’escorça d’un pi de més enllà, Bum!, Bum!, i el gaig i el pica-soques fugen del niu. Com la porc senglar que continua envestint el caçador, i el caçador, que ja no se sent la cama esquerra, que hi té tants forats que la sang pot triar per on sortir, però a la porc senglar ja tant li fa perquè està encegada d’odi.»

Hi ha criatures que vigilen rere les heures mortes. Hi ha monstres que s’amaguen de nosaltres. Hi ha ciència, hi ha ficció. Hi ha el Diuen, que diuen, que diuen. Hi ha aquest Bocafoscant de contes amb l’escriptora Maria Arimany, Premi Documenta 2023. I hi ha un concert de Ferran Palau amb el seu últim disc, Plora aquí. Folk intimista i relaxat, diuen… Però ja ho sabem que, al bosc tranquil, tot es remou per dins.

«Dins meu hi ha un bosc.
Un bosc atziac
llòbrec
llastimós.
Un bosc de bèsties
bestioles
i bestioletes
amb banyes
amb closca
peludes
pelades
grasses
i afamades.
Que corren
que volen
que s’arrosseguen
i salten.
Que cacen
que s’amaguen
que es maten
les unes a les altres.»

Preu d’inscripció: 7€
Inclou: Assistència a la xerrada + Concert + Val del 10% de descompte en la compra de Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara es fosc

MARIA ARIMANY (Llerona, 1990) és educadora social de formació i treballa en l’àmbit de serveis socials. Llegir és una de les seves grans passions i això li va despertar la curiositat per l’escriptura com a forma de canalitzar les emocions. Es va formar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès entre el 2016 i el 2019 en l’itinerari de conte, cosa que li va permetre aprendre les tècniques i trobar el seu propi estil a l’hora d’escriure. L’any 2020 va guanyar el primer premi al concurs de narrativa curta d’El 9 Nou amb el conte Mar de formigues, i es va endur el Premi Documenta 2023 amb el recull Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc. Actualment estudia Antropologia Social i Cultural a la Universitat de Barcelona i viu a Breda.

FERRAN PALAU (Esparreguera, 1983) és músic i compositor, crescut al Twin Peaks de Collbató, sota la vigilància dels monstres boscans de Montserrat. L’any 2003 va ser un dels fundadors del grup de música Anímic amb al seva parella Louise Sansom, i el 2012 va començar la seva carrera en solitari, amb un estil propi que defineix com a easy-loving. El seu darrer treball és Plora aquí, amb producció de Sr. Chen, un àlbum carregat de criatures fantàstiques i paisatges naturals inspirat en el cinema de les dècades del 1980 i 1990.

*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.