Trobades NL. Bocafoscant de contes: Jack London. L’inevitable home blanc

Bocafoscant de contes: Jack London. L’inevitable home blanc

Xerrada + Lectura de contes amb l’antropòleg i escriptor Adrià Pujol

I amb la música folk de Magari

Dissabte 8 de febrer a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«L’absència de sol, el terrible fred, l’estranyesa i la raresa de tot plegat, no causava cap impressió a l’home. I no pas perquè ja hi estigués avesat de feia temps, no. […] El problema era que no tenia imaginació.»

Si els capvespres encisen és perquè són breus i efímers, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 8 de febrer dedicarem a una mestre del relat curt com Jack London, en una trobada per escoltar històries i música de vora-el-foc, amb el llibre L’inevitable home blanc, amb l’antropòleg Adrià Pujol i amb Magari, grup d’arrel folk integrat pel violí d’Ivan Garriga i l’acordió diatònic de Liv Hallum. 

«50ºF sota zero significava més de vuitanta graus per sota del punt de congelació. Aquest fet per a ell representava fred i incomoditat, i prou. Res no el portava a pensar en la seva fragilitat com a criatura sotmesa a la temperatura, ni a reflexionar sobre la fragilitat de la humanitat en general […]. 50ºF sota zero volia dir que la mossegada del gel feia mal i que calia protegir-se’n amb l’ús de manyoples, orelleres, mocassins calents i mitjons gruixuts. Per a ell 50ºF sota zero era precisament això: 50ºF sota zero.»

Amb Jack London tot és extrem: el clima i el paisatge, les penúries, les necessitats i l’embranzida per superar-les, la violència… i la humanitat. Perquè així és com ell ho va experimentar, a punt de morir d’escorbut al Canadà. Buscava or al Yukon, va perdre quatre dents frontals i va trobar unces d’històries i personatges per als seus relats.

«En realitat, ja no estaven a 50ºF sota zero, la temperatura havia anat més avall dels 60ºF i dels 70ºF sota zero. Feia 75ºF sota zero. Si el punt de congelació es troba en els 32ºF, significava que feia una gelor de cent set graus. El gos no sabia res de termòmetres. Potser el seu cervell no tenia clara consciència de la condició de fred extrem com sí que tenia el cervell de l’home. Però la bèstia tenia instint.»

Abans de voler ser escriptor, però, Jack London havia provat sort com a venedor de diaris, escombriaire, caçador de foques pels mars del Japó i Alaska, pescador furtiu d’ostres, mariner, rodamón, presidiari i treballador precari en oficis varis; després també se la jugaria com a polític, surfista, periodista o agricultor. Dissabte 8 de febrer, amb l’antropòleg i traductor Adrià Pujol, coneixerem la biografia d’un home contradictori que ho volia ser tot.

«Digues a l’home blanc que hi ha mareperla en alguna llacuna infestada de milers de caníbals ululants i se n’hi anirà de pet tot sol […] Xiuxiueja-li que s’ha descobert or al pol Nord i aquesta mateixa criatura inevi­table de pell blanca es posarà en marxa immediatament […] Passa-li el rumor que hi ha diamants a les mura­lles roents de l’infern i el senyor Home Blanc assaltarà aquestes muralles i posarà el mateix Satanàs a treballar a pic i pala. És el que passa quan s’és estúpid i inevitable.»

Nat el 1876 al país dels self-made men, fill bastard d’un astròleg itinerant i d’una espiritista mestra de música amb tendències suïcides, creix gràcies a les atencions d’una esclava negra i adopta el nom del padrastre —un veterà de guerra—, curtit en la idea que els humans són per naturalesa fràgils i que la intempèrie del món és només apta per als forts: aventurers, marginals i folls amb un instint atàvic de salvar la pell, ja sigui davant la natura salvatge o davant un capitalisme encara més ferotge.

«Tenia el seu foc, crepitant, espetegant i prometent vida amb la dansa de cada flama.»

Jack London va veure en la literatura un mitjà per sortir de la pobresa, i no era pas un pla descabellat, aquest. Amb la autoexigència d’escriure un mínim de mil paraules al dia, de vegades plagiant, d’altres comprant arguments a negres, sovint publicant perquè sí —són paraules seves—, arribarà a ser l’escriptor més ben pagat i potser el més llegit dels Estats Units. Fins que el seu cos alcoholitzat no va poder continuar.

«Tothom ha de morir. No se’n planyia. Era el camí de la vida, i era just. Havia nascut ran de la terra, ran de la terra havia viscut, i la seva llei no li era desconeguda.»

Acompanyarem el bocafoscant de contes amb la música en viu de Magari, grup folk integrat pel violí d’Ivan Garriga i l’acordió diatònic de Liv Hallum, que tocaran cançons del seu primer treball discogràfic, Diumenge, enregistrat dins d’una casa pirinenca, a refugi de la intempèrie.

«Amb l’aurora boreal flamejant gèlidament al cel, o amb els estels saltironant en un ball glacial i la terra atuïda i glaçada sota el mantell de la neu, el cant dels huskies hauria pogut ser el del desafiament de la vida, però s’entonava en clau menor, amb gemecs prolongats i somiquejos, i era més aviat un prec a la vida, l’articulació de les penúries de l’existència. Era una cançó antiga, tan antiga com la raça; una de les primeres cançons quan el món era jove i les cançons tristes.»

Preu d’inscripció: 5€
Inclou: Assistència a la xerrada + Concert + Val del 10% de descompte en la compra de L’inevitable home blanc

ADRIÀ PUJOL (Begur, 1974) és antropòleg, traductor i escriptor. Com a antropòleg ha comissariat diverses exposicions (Museu d’Etnologia de Barcelona, Museu Diocesà de Solsona), ha conreat l’assaig i és un dels impulsors de l’Observatori de la Vida Quotidiana. Com a escriptor ha conreat els gèneres de la novel·la, la biografia, el conte i el dietarisme. Ha traduït, per triar-ne algunes, obres de Vinciane Despret, Boris Vian, Pierre Michon i Georges Perec. Ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a ELISAVA, vinculada a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és professor de l’Escola Bloom i de l’Aula d’Escriptura de Girona. Escriu a L’Avenç i al Diari de Girona.

JACK LONDON (San Francisco, 1876 – Glen Ellen, 1916), nascut amb el nom de John Griffith Chaney, és un dels escriptors nord-americans més coneguts de la seva època. Mariner, contrabandista, buscador d’or, corresponsal de guerra… era l’aventurer per excel·lència. Es va iniciar en l’escriptura als disset anys, quan, aconsellat per la seva mare, es va presentar a un concurs literari, que va guanyar. Als vint-i-set anys, es va convertir en un escriptor consagrat gràcies a la seva famosa novel·la La crida del bosc. Durant els darrers anys de la seva vida, va publicar més de cinquanta obres, entre les quals destaquen Ullal Blanc, El taló de ferro, Per un bistec, John Barleycorn i El rodamón de les estrelles.

La gestació del grup MAGARI es remunta anys enrere, al petit poble de Pedra —a la Cerdanya—, on l’Ivan Garriga i la Liv  Hallum coincidien en ocasions, amb els seus respectius violí i acordió. I allí s’ha enregistrat el seu primer treball discogràfic, Diumenge: un viatge a l’interior sonor d’una casa del Pirineu, una aventura compositiva que respecta l’essència del folk tradicional però que incorpora una sonoritat pròpia, donant veu a les fustes velles, la cafetera i l’estufa de llenya d’una casa del Pirineu. Sorolls que acompanyen qualsevol vida a l’interior de la llar, com a homenatge a la quotidianitat.

*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.