Trobades NL. Natura i sentiment a la Ilíada: I en sent la remor un pastor a les muntanyes

Natura i sentiment a la Ilíada: I en sent la remor un pastor a les muntanyes

Xerrada amb l’hel·lenista i traductor Pau Sabaté

Dissabte 1 de febrer a les 18:00h 

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Com neixen les fulles dels arbres, neixen així també els homes. Les fulles, el vent les escampa per terra, i en fa brotar d’altres el bosc esponerós a l’època que és primavera, així mateix neixen els homes, uns broten i els altres s’acaben.»

Ningú pot escapar a ἀνάγκη, el Destí. Força inevitable que doblega per igual a un heroi que al més roí dels humans, entitat suprema que cap déu de l’Olimp gosaria contradir. Així doncs, si les Μοῖραι —moires— ho permeten, dissabte 1 de febrer l’hel·lenista Pau Sabaté estarà a NaturaLlibres per parlar sobre Natura i sentiment a La Ilíada.

«Com quan un pastor veu un núvol des d’una talaia 
que, empès pel bramul del Ponent, pel mar obert se li acosta 
i, de lluny estant, li sembla més negre i fosc que la pega 
damunt de la mar violeta, i porta molta borrasca,
i s’esgarrifa de veure-ho, i mena els xais a una cova.»

La Ilíada és la primera novel·la de la literatura occidental, i podria ser també la millor, tenint en compte que ha sobreviscut fins avui. Més de 15.000 versos que narren cinquanta-un dies del novè any de la guerra de Troia, iniciada amb el sonat rapte d’Helena.

«tan de bo que el dia mateix que va parir-me la mare
se m’hagués endut pels aires una mala tempesta
fins a la muntanya o a l’ona del mar de fragors infinites…»

Però La Ilíada és molt més que una història d’hýbris i orgull, fúria i destrucció: Homer va saber veure bellesa en el dolor. «Pel mig de la mortaldat, entre els morts, la sang negra i les armes», hi ha l’èpica de la tendresa. Hi ha oliveres hi ha tamarius hi ha la claror de les estrelles.

«i de tot voldries gaudir fins que no te’n quedessin més ganes, 
tret del combat…»

A l’Antiga Grècia, el món de la Natura és el món dels Déus, el regne on esdevenen fenòmens imprevisibles i indomables, per damunt del control de les persones. A través de La Ilíada coneixerem com percibien i es relacionaven amb l’entorn natural els grecs d’aleshores, les emocions i els sentiments que un cim com el Mont Olimp despertava en ells. Muntanyes poderoses que varen omplir de divinitats tan meravelloses i hostils com els fenòmens meteorològics que lliuren combat allà dalt.

«ni el vent, quan passa entre els roures de cabellera alterosa
no crida tan fort, quan s’embraveix i amb més ganes udola,
com era de fort el clamor dels troians i els aqueus, que amollaven
uns crits espantosos quan van llançar-se els uns contra els altres.»

Muntanyes i boscos que són amenaça però també refugi per a vençuts, covards, desertors, perseguits i dèbils en general. Espais liminals idonis per celebrar ritus de pas, on també es duia a terme l’educació militar i on és possible la trobada amb les deïtats, això és: amb la Natura. Trobades que unes vegades podien resultar nefastes per als mortals, però de les que també podien néixer herois com Aquil·les, l’ira del qual ressonarà dissabte 1 de febrer a NaturaLlibres.

«La ira, canta, deessa, la ira funesta d’Aquil·les, 
fill de Peleu, que als aqueus va portar dolors sense nombre, 
moltes ànimes fortes d’herois va llançar de cap dins de l’Hades 
i a ells, als herois, els va convertir en pastura de gossos 
i de tota mena d’ocells; el voler de Zeus s’acomplia 
tan bon punt es van barallar i es van separar l’un de l’altre 
el fill d’Atreu, el rei d’homes, i Aquil·les de raça divina.»

Una obra colossal que, si és important per la literatura, la història, la filosofia, la lingüística i l’art, també ho és per la botànica, doncs hi apareixen per primer cop referenciats el nom d’uns seixanta taxons, una flora homèrica que cinc segles més tard descriviria Teofrast a De historia plantarum. No és d’estranyar que l’alzina sigui l’arbre més citat, consagrat a Zeus com està, seguit per l’olivera d’Atena, central per l’horticultura grega. Arbres que uneixen terra i cel; arbres que son fortalesa i que cauen com els guerrers.

«I ell va caure, com quan cau un roure o un àlber
o un pi molt alt que uns fusters a les muntanyes el talen,
per fer-ne el tauló d’una nau, amb destrals de fresc esmolades;
ell jeia així, estirat al davant dels cavalls i del carro,
bramant de dolor i engrapant amb la mà la pols sangonosa.»

Es pot conjecturar que, després de deu anys de guerra, la vegetació de Troia diera quedar quasi totalment assolada, amb efectes devastadors com l’extermini de boscos, arrasats per construir armes i embarcacions o per bastir les pires funeràries dels morts. Perquè la violència de la guerra tan sols és possible mitjançant la violació i l’explotació de la naturalesa. Així escoltarem com el riu Escamandre es regira enfurismat, per com embruten de cadàvers troians el seu llit fluvial:

«Aquil·les, superes en força i en fer maldats tots els homes,
que sempre tens els déus a la vora per defensar-te.
Si el fill de Cronos permet que matis tots els de Troia,
treu-los de dintre meu i fes malvestats per la plana,
que s’han omplert de morts les meves aigües amables
i no puc fer que els corrents a la mar divina davallin
perquè s’hi amunteguen els cossos que destrosses i mates.
Deixa’m tranquil, que em tens astorat, capità de les tropes.»

Sense ànims de jutjar les pràctiques ambientals dels hel·lens d’abans, de ben segur que Homer ens ajuda a entendre la llarga història de degradació ecològica que estem protagonitzant els humans.

«que Zeus ens ha donat un mal destí perquè els homes 
que neixin en temps venidors en facin cançons, de nosaltres.»

Preu d’inscripció a la xerrada: 5€/persona
Inclou: Xerrada + Val de 2€ de descompte en la compra de La Ilíada

PAU SABATÉ (Barcelona, 1989) és llicenciat en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i traductor. Del grec antic, ha traduït, entre d’altres, la Ilíada al català i una selecció de fragments de Safo al castellà. Del modern, ha traslladat al català L’última temptació de Nikos Kazantzakis i ha revisat la traducció de Joan Sales d’El Crist de nou crucificat, del mateix autor. Pel que fa a la poesia, ha traduït Orientacions i Sol primer d’Odisseas Elitis i Epitafi i Poemes de resistència de Iannis Ritsos. També ha seleccionat i traduït els textos d’El llibre de l’oli, un recull de testimonis grecs i llatins sobre l’oli i l’olivera, i ha versat del llatí al català el llibre segon de les Geòrgiques de Virgili. L’any 2020 va guanyar el Premi Ciutat de Tarragona Vidal Alcover per una traducció en vers dels bucòlics grecs. És secretari de l’Associació Catalana de Neohel·lenistes i col·labora assíduament a la revista Torre dels Vents.

«La llengua dels mortals va girant, i pot dir moltes coses
de tota mena, i els mots hi tenen força pastura»

*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.