Trobades NL. Bocafoscant de contes tibetans. Amb el monjo Thubten Wangchen

Bocafoscant de contes tibetans

Xerrada + Lectura de contes amb el monjo Thubten Wangchen, fundador de la Casa Tibet de Barcelona

I amb la música meditativa d’Oriol Ginestà

Dissabte 25 de gener a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«El sol ponent s’amagava darrere dels pics glaçats de les muntanyes, que es tornaven vermells com brases. Als terrats de les cases de Lhasa, els nens feien volar grues de brillants colors… Un nen d’uns sis anys estava assegut al costat del seu oncle, un monjo vestit amb hàbits de color marró. Observaven l’estel del nen elevar-se…
—Explica’m un conte, oncle.
El monjo va somriure entre dents.
—Una història antiga, doncs.»

Si els capvespres encisen és perquè són breus i efímers, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 25 de gener dedicarem a la cultura tibetana, en unes #TrobadesNL amb el llibre Cuentos populares tibetanos i amb el monjo tibetà Thubten Wangchen, fundador de la Casa Tibet de Barcelona i diputat del Parlament del Tibet a l’exili.

«Però, com sol ocorrer amb les llegendes, el pare ho va explicar a la filla i la mare al fill durant moltes generacions, fins que aquestes històries es van ampliar cada vegada més i van acabar per comunicar molt més del que pretenia el qui les va explicar per primera vegada.»

Al Tibet, la narració oral de contes ha tingut sempre caràcter de ritu. No qualsevol persona estava dotada per explicar una història; hi havia bards encarregats d’aquesta gran responsabilitat, poetes que eren a la vegada músics i xamans. Savis que rebien inspiració directa de la Natura, imbuïts per estats alterats de consciència, i que compartien la tasca de contaires amb monjos, pelegrins i narradors ambulants, proveïts tots d’una memòria superba. Així es transmetia una cultura que resulta fascinant, i així la descobrirem dissabte 25 de gener nosaltres amb el Venerable Thubten Wangchen.

«Al principi fou la Vacuïtat, un buit immens sense causa i sense fi.»

Mites antiquíssims, filosòfics i científics, que expliquen l’origen del món i de l’ésser humà: criatures abans divines, subjectes avui a la malaltia, la vellúria i la mort física del cos.

«—Disculpeu —va dir un mico molt vell i arrugat, que es va aixecar per dirigir-se a l’auditori—: Tinc un relat trist per explicar-vos avui. Fa referència a l’estupidesa dels humans.»

Llegendes impregnades de valors, amb les quals coneixerem alguns dels principis clau del budisme tibetà.

«Vet aquí una vegada un noi anomenat Tashi que no era molt experimentat en els usos del món. Per més que el seu pare s’esforcés, no podia aconseguir que el noi cacés per menjar. El jove es negava a treure una vida i ni tan sols menjava la carn que el seu pobre pare duia a casa per a la família…»

El Buit (Śūnyatā) i la compassió (Karuṇā) per tot allò vivent… el samsara i el continu renaixement, la infinitud… l’equanimitat, la consciència plena… el prajna, la Realitat última, el nirvana.

«—M’he passat vint anys pregant i meditant com em vau ordenar, però encara no he obtingut la il·luminació. Dec estar fent alguna cosa malament.
El lama va adoptar un posat solemne. 
—Què et vaig dir que fessis?
L’home bo li va explicar tot el que havia estat fent durant aquells vint anys.
—Oh! —va exclamar el lama— Em temo que això no serveix per a res; era incorrecte el que et vaig dir, i ara ja no obtindràs la il·luminació mai.»

Una cosmogonia inextricablement unida al seu entorn humà i geogràfic, a les muntanyes sagrades, habitades per déus proto-ecologistes i faules.

«Molt lluny s’enlairaven uns cims nevats i, dominant-ho tot, abraçant-ho tot, hi havia el cel blau turquesa. Era, pensava la noia, el silenci del cel. Sabia que els pelegrins que viatjaven als llocs sants eren conscients d’aquest silenci, un silenci que es palpava i que era la presència, segons alguns, dels déus.»

Una civilització sempre suggerent, impregnada d’espiritualitat i atemporal, incòmoda per l’ego del capitalisme imperant. Preguntarem a Wangchen com de religiós continua sent el poble tibetà, si segueixen presents les pràctiques i les doctrines tradicionals; com conservar, des de l’exili, la identitat, el caràcter, la rialla sincera.

«Tota la felicitat que existeix al món ha nascut enterament del desig pel bé dels altres éssers. Tota la infelicitat que existeix ha nascut de l’egoisme.»

Acompanyarem el Bocafoscant de contes amb música meditativa d’Oriol Ginestà, que ens ajudarà a connectar amb bols, gong, mantres budistes i un petit concert final.

Preu d’inscripció: 5€
Inclou: Assistència a la xerrada + Concert + Val del 10% de descompte en la compra de Cuentos populares tibetanos

THUBTEN WANGCHEN (Kyirong, 1954) és un lama tibetà format al monestir de Namgyal de Dharamsala. Des del 1994 és director de la Casa del Tibet, a Barcelona, institució que va fundar per indicació del Dalai Lama amb l’objectiu de donar a conèixer la cultura tibetana i la difícil situació del seu poble, que des de fa més de seixanta anys viu la repressió genocida per part del govern xinès, tant sobre les persones com sobre la cultura, la religió i el medi ambient. La seva pròpia mare va morir en mans de militars xinesos, havent de fugir la resta de la família perillosament del país. Actualment és diputat actiu del Parlament Tibetà a l’Exili.

*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.