Trobades NL. Brama poètica: Escrivà – Szymborska

Brama poètica: Escrivà – Szymborska

Amb les poetes Maria Josep Escrivà i Xènia Dyakonova
Acompanyat d’infusió èpica i tast de szarlotka casolana

Dissabte 9 de setembre a les 19:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

Al principi de tot hi hagué el desig.

La brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments més o menys passionals, desig, follia, adoració i respecte… com el que presenciarem dissabte 9 de setembre a NaturaLlibres, enfrontant en l’escenari a dues poetes separades en el temps, però lligades per interessos, preocupacions i debilitats similars: Maria Josep Escrivà (1968) i Wisława Szymborska (1923 – 2012), encarnada en veu i ànima per la també poeta, traductora i crítica literària Xènia Dyakonova.

De vegades, les emocions són colps de puny a la boca de l’estómac, i em confonen. Aleshores no escric. Aleshores camine i em fixe en el transcurs impertorbable de la natura. Si mai deixe de meravellar-me’n deixaré d’escriure.

Maria Josep Escrivà és una de les poetes contemporànies més valorades de casa nostra. Els seus poemes dibuixen un món hostil del què cal refugiar-se. I aquest refugi és precisament la mateixa poesia. Una poesia que canta el goig de viure, que mira amb felicitat el detall i les coses mínimes, la natura. Una poesia física, viva i vegetal.

Com una planta busca la llum, genera colors, allibera aromes, endureix, quan cal, les seues punxes com fiblons, així el poema. Flors. Calzes en el desempar de la terra.

Un món natural on també habita Wisława Szymborska. Per supervivència. Perquè l’equilibri de la vida es sustenta en la bellesa, a pesar i al costat de totes les misèries.

Perdoneu-me, guerres llunyanes, per portar flors a casa.

Crítica i compromís polític que les dues poetes comparteixen, amb una serenitat revolucionària i amb una ironia elegantment despietada, que defuig de l’artificiositat i la impostura. Una poesia al marge de conceptes humanament insondables. Una poesia del quotidià, amb pensaments i referències d’alt voltatge intel·lectual.

O potser fora bo,
que l’home estigués sol.
Que els arbres i els seus fruits,
els mars i els peixos i els ocells del cel
se’n compadiren,
de tal gregarietat sense nissaga.

Un duel d’afinitats i contrastos que ens servirà per descobrir l’obra de Maria Josep Escrivà i de la Premi Nobel de Literatura Wisława Szymborska, que tan bé coneix Xènia Dyakonova.

Acompanyarem la trobada amb dues varietats d’infusions a escollir, que Herbes de l’Alt Pirineu ha elaborat especialment per a l’ocasió: una inspirada en Szymborska i l’altra en Escrivà. Acompanyat d’un petit tast de szarlotka casolana.

El públic decidirà quina de les dues guanyarà la brama!

Darwin.
Diuen que per descansar llegia novel·les.
Però tenia les seves exigències:
no podien acabar de forma trista.
Si en trobava una així,
furiós la llançava al foc.
[…] Recorrent amb el pensament tantes regions i temps
es va trobar amb tantes espècies mortes,
amb tants triomfs dels forts sobre els més febles,
amb tants intents de supervivència,
tard o d’hora inútils,
que almenys de la ficció
i de la seva microescala
tenia dret a esperar un final feliç.

Preu d’inscripció: 6€*

Inclou: Assistència a la brama poètica + Tassa d’infusió èpica amb tast de szarlotka casolana + Val del 10% de descompte en els poemaris de Maria Josep Escrivà i/o en els de Wislawa Szymborska

MARIA JOSEP ESCRIVÀ (Grau de Gandia, 1968) és un referent de la poesia valenciana actual, no només com a autora, sinó també com a dinamitzadora de l’espai i el temps literari. Durant anys ha sigut responsable de la secció de Literatura del CEIC Alfons el Vell de Gandia i dirigeix la col·lecció de plaquetes «Razef» d’Edicions 96, on fa de correctora lingüística i editora. Com a poeta és autora de mitja dotzena de títols. L’any 2007 guanya els Jocs Florals de Barcelona. Va obtenir el premi Miquel de Palol de Girona l’any 2020 i el 2021 va ser Premi de la Crítica de poesia en català. Part de la seva obra poètica ha estat recollida en antologies com ara Contemporànies (1999) o Imparables. Una antologia (2004), Parlano le donne. Poetesse catalane del XXI secolo (Nàpols, 2008), o Women Writers in Catalan (2017). Ha publicat alguns títols de narrativa adreçats a totes les edats. La seva darrera publicació és La casa sota la lluna. Antologia (1992-2022). Des d’octubre de 2016 manté una col·laboració mensual a Radio Gandia-SER amb el mateix títol: “La casa sota la lluna. Una mirada poètica al món”. Ha participat en recitals i festivals d’arreu dels Països catalans i més enllà. Poemes seus s’han traduït a l’italià, al francès, a l’alemany, al croat, al basc, o a l’anglès. És administradora del blog literari Passa la vida.

Ser qui soc, la meua sort:
dels bancals, l’agró que vola,
i de l’ampla mar, el port.

XÈNIA DYAKONOVA (Sant Petersburg, 1985) és poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura. L’any 1999, amb tretze anys, es va traslladar amb la seva família a Barcelona, on va estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB. A partir de l’any 2001, va publicar nombroses seleccions de poemes en les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou. En la seva llengua materna ha publicat tres reculls de poesia, i en català, dos volums, Per l’inquilí anterior i Dos viatges. També és l’autora del llibre de crítica Apunts de literatura russa i un afegit polonès. A banda de publicar obra pròpia, Dyakonova ha traduït del rus al català novel·les, assaigs, poemes i articles periodístics de diversos autors, entre els quals destaquen Anton Txèkhov, Anna Politòvskaia i Alexander Kuixner. Ha rebut el premi Vidal Alcover de traducció per Narracions de Nikolai Leskov i el III Premi PEN per la traducció de A banda i banda del petó de Vera Pàvlova. En l’actualitat imparteix classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i col·labora amb diferents mitjans escrits i audiovisuals.

WISLAWA SZYMBORSKA (Kórnik, 1923 – Cracovia, 2012) va escriure en total uns 350 poemes. Si li preguntaven per què no escrivia més, responia que a casa tenia una paperera. Quan va rebre el premi Nobel de Literatura al 1996, els seus amics van anomenar aquest fet la “tragèdia d’Estocolm”, perquè la popularitat li va resultar una molèstia. Va deixar un llegat únic que ens permet veure les regles del món des d’una perspectiva quotidiana.

Podia haver sigut jo mateixa, però sense que me’n sorprengués,
cosa que hauria significat
ser algú completament diferent.

*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió. 

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.