Trobades NL. Cròniques de l’Himàlaia: Xerrada + Pica-pica de camp base

Cròniques de Himàlaia

Xerrada + Pica-pica de camp base

Amb  el geòleg i alpinista Sito Carcavilla i amb el cuiner de la primera expedició catalana a l’Everest, Jordi Sugranyes

Dissabte 16 de març a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«El qui coneix el camp base de l’Everest estarà d’acord amb mi que hi ha poques contrades tan inhòspites i desoladores. Ni un puto arbre, ni un bri d’herba. Una planura d’inanimats rocs en constant moviment i una remor, eixordadora i intermitent provocada per les allaus que es desprenen de les parets dels cims més alts del món.»

Molta gent té idealitzada la vida en un camp base de l’Himàlaia, però passar cinquanta dies en un runam de roca i gel no és fàcil; pot resultar tan o més feixuc que escalar un dels cims que l’envolten, segons s’hagi de bregar amb circumstàncies més o menys còmiques o lamentables. Dissabte 16 de març a NaturaLlibres coneixerem quina és la realitat quotidiana de les grans expedicions quan no estan arriscant la pell a la muntanya, en unes #TrobadesNL amb el geòleg i alpinista Sito Carcavilla i amb el cuiner de la primera expedició catalana a l’Everest, Jordi Sugranyes, autors respectivament de Crónicas del Himalaya. Historias de un campo base i de El millor cuiner de la Vall del Khumbu.

«En las expediciones hay muchos tiempos muertos y la gente se entretiene como puede. Yo lo hago escribiendo lo que veo, lo que pasa y lo que opino. Eso no me hace poseedor de la verdad, ni siquiera me convierte en un cronista que aporte nada interesante, pero me entretiene y, al fin y al cabo, refleja lo que estoy viviendo en primera persona.»

Doctor en Geología y Científic Titular de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), Sito Carcavilla ha participat en 17 expedicions a l’Himàlaia i Karakòrum… i les que li queden!, perquè hi torna tots els anys dins l’equip de l’alpinista octagenari Carlos Soria. És a dir, s’ha passat prou hores en un campament per haver-ne vist de tots colors: des de rescats heroics a batuses a cops de puny, flautistes coreans, Ventafocs, xamans, partides de golf… o a en Kilian Jornet tractant d’avançar-te per arribar abans que tu al camp base.

«El alpinismo actual en montañas de 8.000 metros es como es, nos guste o no, seamos más puristas o no, y evoluciona (o no) al tiempo que nuestra sociedad […] Hay cosas imprevisibles y mala suerte, pero también mucha imprudencia y mucha ineptitud. Yo mismo he tenido que poner los crampones a una persona cerca del campo 1 del Manaslu (8157 m) porque no sabía atárselos.»

Dissabte 16 de març no parlarem d’escalades èpiques, sinó de la vida quotidiana dels expedicionaris quan no tracten d’escalar muntanyes, amb moltes estones de temps lliure i avorriment per a reflexionar sobre l’estat de l’alpinisme actual: la mitificació dels vuitmils i les expedicions comercials, amb cues a l’Everest i campaments massificats, on de vegades els nervis costen d’aclimatar.

«A ver, yo no digo que para escalar un ochomil debas ser un erudito de la montaña, ni un experto en geografía de Asia central o de la historia del alpinismo. Pero si ni te suena el nombre del resto de los ochomiles, ni sabes cuándo ni por dónde se sube a la montaña que vas a escalar, cuando no tienes experiencia previa en altitud ni conocimiento mínimo de las técnicas de escalada, por mucho que subas a la cumbre, no eres alpinista, eres un turista de altura.»

De ben segur hi haurà debat…

«El Everest es un negocio de turismo de altura, muy rentable, por cierto. Podría despotricar y exigir que solo se admita a “montañeros auténticos”, pero ¿lo soy yo? ¿Tendría razón?»

I hi haurà pica-pica de camp base preparat per Jordi Sugranyes, cuiner en la primera expedició catalana a l’Everest l’any 1982 i, per tant, membre conspicu i decisiu per adobar un bon ambient dins l’equip.

«El plat estrella en tota l’expedició, sense cap mena de dubte, va ser la humil truita de patates. Al començament en feia una o dues de grans, però sempre hi havia baralles: per més que t’esforcessis per fer els talls ben iguals, a l’hora de repartir-la sempre hi havia algú que es queixava.»

Ous al plat i a la florentina, cigrons guisats amb xoriç i cansalada, bolonyesa sui generis, trinxat, pseudo-escudella, croquetes, bunyols de fruita en almívar, xurros amb xocolata… que podrien competir amb els liofilitzats dels germans Roca o amb els riquíssims plats de pasta que —ens consta— Simone Moro assaona.

«El tema de una comida en una expedición siempre es algo que llama la atención y provoca curiosidad en la gente. “¿Qué coméis ahí arriba?” es una pregunta muy frecuente. Y, al contrario de lo que muchos creen, se come bastante bien. Eso no quita que, por el esfuerzo y la altitud, se pierda peso. En mi caso, suelo perder alrededor de 5 kg por expedición, aunque en una llegué a casa con 9 kilos menos, lo cual me daba un aspecto bastante lamentable. ¡Como para explicar que había comido bien!»

La cuina. Cor logístic de l’expedició i lloc de convivència amb companys i xerpes. Perquè l’alpinisme va més enllà d’un repte esportiu; pujar cims és també una lliçó d’humilitat, germanor i amistat; un saber estar amb l’entorn natural i humà. Ensenyances, ara bé, que no tothom assimila ni aproba amb nota.

«Me gustan las montañas y cuando veo un pico pienso por dónde podrá subirse y por dónde me gustaría alcanzar su cima, y para esto el Himalaya es infinito. También me gustan las historias, y conocer las de las montañas las hace para mí más atractivas y les da mayor profundidad. Por eso “exijo” que esas historias sean verdaderas, porque para mí son importantes, y por eso me pongo tan serio con este tema.»

Preu d’inscripció: 10€
Inclou: Assistència a la xerrada + Pica-pica de camp base amb infusió o cervesa + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres Crónicas del Himalaya i/o El millor cuiner de la Vall del Khumbu/Un cocinero en el Everest

SITO CARCAVILLA (Castelló de la Plana, 1973) és Doctor en Geologia i Científic Titular de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME). Especialitzat en geoconservació i en divulgació de la geologia, ha escrit 11 llibres sobre aquestes temàtiques i ha participat en una trentena més com a col·laborador. Per una d’aquestes publicacions, el 2009 va rebre el premi Ciència en Acció a la millor obra iberoamericana de divulgació de la geologia. Com a alpinista, des del 2007 ha participat a 17 expedicions a l’Himàlaia i Karakórum, gairebé sempre a muntanyes de més de vuit mil metres d’altitud, formant part de l’equip de l’alpinista Carlos Soria.

«Pues sí, de nuevo al Dhaulagiri. Hay gente que veranea toda la vida en Chiclana o en Benidorm, ¿no? Pues nosotros vamos otra vez al Dhaulagiri, que ya lo conocemos y sabemos que está bien. Si, habrá lugares mejores, pero este tiene lo que a nosotros nos gusta y somos poco de cambiar. Anda que como un día subamos a la cumbre y no tengamos que volver… Qué bajón, con lo a gusto que estamos aquí. En resumen, mi tercera vez en esta montaña.»

En el transcurs d’aquestes expedicions ha aprofitat les oportunitats que oferia la meteorologia per fer observacions geològiques i fotografies, publicades en diversos mitjans.

«Y es que ir al Himalaya a escalar es un privilegio, pero también lo es si eres geólogo, porque puedes disfrutar de una geología de superlativos. Así que yo paso mucho tiempo del campo base recorriendo los alrededores buscando rocas, cartografiando, haciendo fotografías y pequeños estudios geológicos que puedan asumirse en ratos libres. Y os aseguro que esta diversión no tiene límites.»

Sense ser alpinista ni escalador de parets vertiginoses, JORDI SUGRANYES (Barcelona, 1945) es va veure arrencat literalment de casa seva —una masia reconstruïda al cor espès del Montnegre— i transportat, a través dels camins del Nepal, fins el camp base de l’Everest, amb la missió de cuinar per la primera expedició catalana al pic més alt del món, l’any 1982. Joier de professió, es decanta més aviat per la vida al camp i la tranquil·litat de la muntanya, per caminar distret i relaxat. Observador i bon conversador, culte i atent a escoltar sempre, va esdevenir el membre més destacat de l’equip expedicionari gràcies a la seva personalitat i a la riquesa, la varietat i l’encert dels menús que preparava. A NaturaLlibres, en podrem tastar una mostra!

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

El val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.