Trobades NL. Érem feres: Xerrada + Lectura dramatitzada + Mostra expositiva

Érem feres

Xerrada + Lectura dramatitzada + Mostra expositiva

Amb  l’historiador Oriol Riart i el dramaturg Albert Baldomà

Dissabte 17 de febrer a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Hace diez días que estoy en este triste Escaló, y después que he comunicado individualmente a 9 o 10 amigos mi paradero, no he tenido la satisfacción de ver entre mis manos una carta para que me alegre un poco mi existencia y pueda creer que aún alguien se acuerda de mí…»

Deixar el fusell i agafar un llapis per escriure un diari personal devia resultar alliberador per molts dels combatents enfangats en la Guerra Civil Espanyola. Pàgines en blanc on podien buidar-ho tot —emocions, sentiments, reflexions, pors, anhels— i que avui representen una font documental imprescindible per entendre el conflicte armat de primera mà, a través d’un testimoni directe i humà que dissabte 17 de febrer coneixerem a NaturaLlibres, amb l’historiador Oriol Riart i amb el monòleg dramatitzat que l’actor i director teatral Albert Baldomà farà a partir de fragments del llibre Érem feres.

«Ahir varem passar tota la tarda ajupits dins la trinxera pel gran nombre d’aviació, en tot el dia no vàrem menjar res, a la nit dormírem al ras, jo no tenia cap manta, hem patit molt fred i encara feia una bona nit. Aquest matí ens han donat un pa, una llauna de sardines, una presa de xocolata i una mica de formatge per tot el dia, som a migdia i ja m’ho he menjat.»

Érem feres. Diaris personals de combatents a la Guerra Civil està basat en la tesi doctoral de l’historiador Oriol Riart, pioner a capbussar-se en aquests textos íntims per a fer parlar als que van viure la barbàrie des de primera línia de front. Soldats republicans i franquistes que abocaven en llibretes les seves vivències, anotant dia a dia la quotidianitat de les trinxeres que també aquí al Pallars va haver-hi.

«Aprofito tots els moments per llegir i estudiar l’anglès i no creguis que tingui molt de temps no, però faig tot el que puc. […] Un d’aquests dies d’excursió tinguérem de dormir en unes barraques fetes de branques de pi i gleves d’herba. Penseu que s’hi dorm estupendament bé. Mai no m’ho hauria cregut; i penseu que quan em vaig llevar, vaig fer-ho més eixerit que un pèsol sense trobar-me gens macat ni res, com si hagués dormit en un llit de príncep.»

Dissabte 17 de febrer escoltarem la veu d’aquells joves que, voluntàriament o obligats, van lluitar entre els anys acarnissats 1936-1939. Moments de tensió extrema, patiments, temences…

«Una necesidad tan elemental como vaciar el abdomen o la veixiga aquí se convierte en un suplicio. Las necesidades líquidas se resuelven rápidamente sin necesidad de detenerse en el camino. Muchas veces, la orina sale sin necesidad de presión, por la fuerza de las explosiones o del miedo. El miedo parece ser que actúa sobre los nervios del recto, obligando a contínuas deposiciones. Pero vaciar el vientre… Muchos llevan sus pantalones convertidos en cartón maloliente, especialmente los que padecen disentería. ¡Olor agradable comparado al olor a muerto!»

I fets tan allunyats de l’èpica bèl·lica com l’estima i l’enyor.

«Estimada marona: Continuem fent excursions. El Guiu amb una gana que l’aixeca. Estic fet un gitanet, cada dia em torno més negre. I ara sobretot en que corren els rumors de que tot el batalló, des del primer capità al darrer ens han de pelar al zero per motius d’higiene, em sembla que quedaré estupendo. Us sembla que si em vegessiu al zero no em coneixerieu? Ja us dic jo que semblarem tots una exposició de melonets, carabasses i síndries. No em faria res que m’hi vegessiu amb una fotografia perquè em sembla que riureu de debó. Per ara encara no hi vaig pas. El barber tot just ha de començar. Quant em toqui ja us ho faré sapiguer. Això vol dir la tranquilitat amb que vivim per entre les muntanyes deliciosament fresques.»

Una investigació encomiable que Oriol Riart va realitzar a partir de 39 dietaris, alguns dels quals podrem observar dissabte 17 de febrer a NaturaLlibres, en una petita mostra expositiva que ens aproparà una mica més als seus autors. Uns combatents que reviuran en la pell de l’actor Albert Baldomà.

«Trista vida la de l’home bestialitzat, perquè la guerra ja no la fan els esperits nobles, sinó esperits sadics, que necessiten sang, que estan plens d’odi, i l’odi sols l’han demostrat els instints i els instints provenen de la bèstia. Però si la vida de la bèstia és trista, més ho és encara la de l’home que li serveix d’instrument per al desenvolupament dels seus tentàculs, és a dir, de l’home víctima, de l’home pobre d’esperit que, veient clarament que [el porten] a la perdició i a la mort, no diu res i aguanta els embats del victimari. […] trista vida la dels esperits morts! Més trista encara la dels vivents entremig de tanta burreria!»

Preu d’inscripció: 5€
Inclou: Assistència a la xerrada amb lectura dramatitzada + Val de 2€ de descompte en la compra del llibre Érem feres

ORIOL RIART (Esterri d’Àneu, 1978) és doctor en Història Contemporània, arxiver i fotògraf. Especialista en la guerra civil espanyola, ha estudiat els vestigis bèl·lics dels municipis de Llavorsí i de Soriguera, ha dirigit el documental Valadredo (2011), emès per TVC, i ha treballat com a guia per diferents escenaris de la guerra al Pallars Sobirà. Ha publicat Érem feres (2023), El patrimoni bèl·lic de Sant Joan de Vilamur (2021), Arxius i Guerra Civil (2020), Les falles al Pirineu (2016) i Itinerari d’una memòria enfrontada (2009). Actualment és el responsable de l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu i de la Biblioteca Pública d’Esterri d’Àneu.

ALBERT BALDOMÀ és dramaturg, director i gestor cultural. Ha estrenat Tonta (2018), La inesperada virtutut de mirar (2019) o Peça per a un tros (2021), entre altres. Ha treballat amb companyies com Vero Cendoya, T de Teatre o Íntims Produccions, amb els quals ha dut a terme Dels intestins una soga i del cul un sac de gemecs a la Sala Beckett. Treballa en la direcció de càsting, en pel·lícules com Alcarràs (2021), Teresa (2022) o Això no és Suècia (2023). Actualment dirigeix el Centre d’Art i Natura de Farrera i es troba en la pre-producció de El que és nostre (2024), una peça de gran format que ha guanyat un premi Art For Change de la Fundació La Caixa.

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

El val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.